Mercat de la Llibertat

In 1831, when the village of Gracia was struggling to stay independent of the big city neighbour, Barcelona, they presented a project to develop a farmer´s market they called the “Liberty” market.
The new space was surrounded by houses in the Plaza del Rey. Soon they were selling vegetables and poultry from farmers of the surrounding area, and other traders as far as Vallès.
In 1836 the square was renamed Constitution, and in 1840 it took the name of the market, the plaza of Liberty. In 1888, the municipal architect Miguel Pascual Tintorer created a permanent structure to finally covered the market. The iron structure, as well as other elements of the design were built by the local “Terrestrial and Marine Machinist”.

The idea of such “markets” emerged locally in the nineteenth century, an era of the social conscious division of space and the adoption of more rational urban models to better adapt to the demographic and industrial development. The markets covered in this century conceived to join the metal structure with glass, giving a false impression of transparency for the public.
—————————————————————-

El 1831, quan Gràcia feia poc que havia estrenat el títol de Vila i en la pugna per independitzar-se de la gran ciutat veïna, es presentava un projecte d’urbanització dels camps, on, més endavant s’alçaria el mercat de la Llibertat.

El nou espai va quedar envoltat de cases i es va anomenar plaça del Rei. Ben aviat van anar a vendre verdures i aviram els pagesos de la rodalia i altres comerciants de més lluny, del Vallès, per exemple.
El 1836 la plaça es va passar a anomenar de la Constitució fins que, el 1840, va prendre un dels seus noms més bonics i que manté actualment: La Llibertat.
Amb un projecte de l’arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer, el 1888 es va inaugurar la coberta definitiva del mercat. La seva estructura de ferro així com els elements que la componen van ser construïts per la “Maquinista Terrestre i Marítima”. La idea d’aquest tipus de mercats sorgeix al segle XIX, en l’època de la divisió social de l’espai i l’adopció dels models urbans més racionals i més ben adaptats al desenvolupament demogràfic i industrial. Els mercats coberts concebuts durant aquest segle uneixen l’estructura metàl·lica amb el vidre, donant així una falsa impressió de transparència.
A causa de la seva proporció monumental i la seva disposició interior elevada, aquests mercats atorguen als barris
on s’instal·len una gran solemnitat.
El Mercat va rebre el nom de la Llibertat com a símbol de la sublevació d’aquell poble veí de Barcelona contra el govern del general Prim el 1870.